Passat de voltes

ALT: "L’autonomisme és crisi"

2011-06-06T01:52:00.000-07:00

Tres anys de crisi econòmica ens mostren al món una gran varietat de mesures governamentals per superar-la. Hi ha qui abaixa impostos, hi ha qui els apuja; hi ha qui injecta diners al sistema financer, hi ha qui aj...uda directament les empreses amb crèdits i avals; hi ha qui estimula les exportacions, hi ha qui encareix les importacions; hi ha qui augmenta els subsidis i les pensions, hi ha qui fomenta les obres públiques. Cap govern, però, té a l’abast disposar dels diners equivalents al 10% del PIB, sense cost de cap mena, per finançar les mesures que pren, només poden obtenir diners endeutant-se o augmentant la pressió fiscal, o rebaixar la despesa pública.

Catalunya és l’excepció. No tenim Estat sinó una comunitat autònoma, de manera que la nostra paròdia de Govern i el nostre Parlament de fireta, en mans dels autonomistes, no poden fer més que retallar despesa pública, consentir que Espanya ens robi 60 milions d’euros cada dia, i fer patir la gent per culpa de la seva complicitat en el saqueig espanyol. Febles davant els forts, Mas i CiU s’hi rabegen contra els febles, contra el propi poble, escanyant-lo sense cap perspectiva i horitzó que no sigui la promesa d’un acord beneficiós amb el nou govern que els espanyols escullin l’any 2012. Cap mesura important i eficaç pot prendre l’autonomisme excepte ajupir-se i retallar, que ciutadans i empreses paguin impostos sense rebre contrapartides, i plorar com a impotents front a les decisions d’un Estat que ens saqueja en benefici dels seus nacionals, els espanyols. Més de 9.000 milions d’euros ens ha robat Espanya als catalans d’ençà que tenim el govern dels millors, a la seva vista, ciència i paciència i sense oposar-s’hi.

També som excepcionals els catalans perquè és al nostre abast disposar cada any sense cap cost de més de 20.000 milions d’euros, més del 10% del PIB, si impedim que els espanyols ens robin els nostres impostos. Podríem duplicar la despesa en sanitat, quadruplicar la despesa en ensenyament, multiplicar per 16 la inversió en obres públiques, i per 40 la quantitat dedicada a avals i crèdits a les empreses. Podríem triplicar els pressupostos dels ajuntaments, i augmentar un 60% el pressupost de la Generalitat. No és necessària cap retallada, el que és necessari és que disposem dels nostres recursos i impostos, però l’autonomisme governant mira cap a una altra banda i no resol res.

La crisi econòmica llança una crua llum sobre la irrellevància de la paròdia de govern que patim a Catalunya. Parlaran i proposaran sense decidir res, perquè no tenen res a decidir. Diran i potser es creuran que s’ocupen dels problemes de la gent, però només en parlaran, perquè és l’únic que poden fer. Fracassat l’Estatut i el finançament, sense cap possibilitat d’acabar amb l’espoli fiscal i el domini d’Espanya, reduïts a província escanyada i sense poder, engolits per una crisi paorosa sense competències i sense diners, només una cosa pràctica és a l’abast dels nostres representants perquè els catalans puguem decidir sobre els nostres propis recursos: un Estat propi per a Catalunya, la independència. Si ho fem, si governem un Estat, podrem combatre la crisi i resoldre-la, tindrem les eines i més de 20.000 milions d’euros per fer-ho. Si no ho fem, si continuem com someres a la sínia autonomista fracassada, només podrem parlar-ne, en el buit i la irrellevància. Com que els catalans som dependents, tenim els governants que ens pertoca: impotents.

Alfons López Tena
publicat al diari "El Mundo"

L'Àfrica comença als Pirineus

2011-05-27T03:58:00.000-07:00

Avui al matí començava la gresca. Uns éssers reduits a l'animalitat, mal-anomenats antidisturbis, han començat el ball de bastons. A mi m'agradaria saber què busquen (els que emeten les ordres), puix la història ens ensenya que contra la violència només s'alça més violència, generant una espiral capaç d'arribar a cotes de terror inimaginables.

Com han dit els lliurepensadors de SI, "No és la neteja, tampoc és el Barça; són les formes, absolutament inadmissibles".

I és que l'Àfrica comença als Pirineus.

Aquí en vé un altre:

De la llibertat

2011-05-25T06:43:00.000-07:00

«L'home lliure és aquell que no està encadenat, ni tancat en una presó, ni atemorit com un esclau per la por al càstig; no és pas falta de llibertat el fet de no poder volar com una àliga, ni no nedar com una balena»

Helvetius

Sobre "Democraciarealya"

2011-05-24T12:37:00.000-07:00

Intentarem (i esperem no quedar-nos en l'intent) fer una crítica del manifest del moviment aquest de la “democraciarealya.es”. Podem trobar-lo a: http://www.democraciarealya.es/?page_id=463

Amb això volem dir que sí, que estem a favor d’una democràcia real... Però no d’una parida hispanocèntrica i anarkopunk internacionalista que acabarà d’enfonsar els catalans.

Les prioritats de la societat han de ser la igualtat, el progrés, la solidaritat, el lliure accés a la cultura, la sostenibilitat ecològica i el desenvolupament, el benestar i la felicitat de les persones.
Tot això és molt maco: jo també estic en contra del càncer.
El problema és com ho fem, quina és la nostra societat, no confondre igualtat amb igualitarisme, solidaritat amb espoliació, sostenibilitat ecològica amb no explotació de recursos... I tot això que passa tant sovint.

Hi ha uns drets bàsics que haurien de ser coberts en aquestes societats: el dret a l’habitatge, al treball, a la cultura, a la salut, a l’educació, a la participació política, al lliure desenvolupament personal i el dret al consum dels bens necessaris per a una vida sana i feliç.
Què vol dir una vida feliç? I una vida sana? Per estar sa no cal saber llatí.
No faré comentaris sobre les faltes d’ortografia. Quin horror.

El funcionament actual del sistema econòmic i de govern no atén aquestes prioritats i és un obstacle per al progrés de la humanitat.
El sistema polític i el sistema econòmic són un obstacle a l’hora d’aconseguir aquestes coses que deien aquí dalt (segons ells prioritàries).
Tenen raó. Emperò la clau rau en com i amb què substituir els sistemes que regeixen el món actualment. Això ja és més complicat, oi, anarkopijos?

La democràcia surt del poble (demos = poble, cracia = govern) així que el govern ha de ser el poble. Però en aquest país la major part de la classe política ni tan sols ens escolta. La seva funció hauria de ser portar la nostra veu a les institucions, facilitant la participació política ciutadana mitjançant línies directes i procurant el més gran benefici per al gruix de la societat, no la de enriquir-se i medrar amb el nostre esforç, atenent només als interessos dels grans poders econòmics i aferrant-se al poder mitjançant una dictadura partitocràtica encapçalada per les inamovibles sigles del PPSOE
Utilitzen la definició tradicional de democràcia, l’etimològica. Obliden emperò que el que tenim al Reino és una democràcia representativa: Més representativa que democràtica.

Comencem amb les preguntes:

Què (o qui) és el poble? (els que estan acampats? Suposo que hi ha gent que no acampa)...

“La major part de la classe política ni tan sols ens escolta”. Qui és la classe política? A qui no escolta? – La clau de la solució, s’entén rau en la participació. Quines línies directes? (suposo que parlen de referèndums.. o potser no).
La política està als servei dels mercats (o això puc arribar a entendre), d’acord.

“Dictadura partitocràtica” PPSOE... Hola, CyU? El que dèiem. Moviment hispanocèntric internacionalista.

L’ànsia i acumulació de poder en un grup reduït produeix desigualtat, crispació i injustícia. Això porta a la violència, que rebutgem. L’obsolet i antinatural model econòmic vigent bloqueja la maquinaria social en una espiral que es consumeix a ella mateixa enriquint a uns pocs i avocant a la pobresa i escassetat a la resta, fins al col·lapse.
L’acumulació de poder provoca això si és mal utilitzat (el poder).

Rebutgem la violència tot i, segons el nostre argument, semblar una conseqüència de l’acumulació de poder. Per tant.. No hi ha acumulació de poder?

Podrien anar a fer la ESO i aprendre a redactar? Això és ple de Bullshit (Harry Frankfurt – On Bullshit).

La voluntat del sistema és l’acumulació de diners, premiant-la per sobre de l’eficàcia i el benestar de la societat, malbaratant recursos, destruint el planeta, generant atur i consumidors infeliços.
La voluntat del sistema.. La voluntat és sistemàtica o humana? Buf...

Els ciutadans formem part de l’engranatge d’una màquina destinada a enriquir una minoria que ni tan sols sap de les nostres necessitats. Som anònims, però sense nosaltres res d’això existiria ja que nosaltres movem el món.
Una màquina, amb engranatges... Bullshit, bullshit, bullshit. (Em recorda als discursos del Mas, on fa comparacions amb vaixells de vela...)

Si com a societat aprenem a no confiar el nostre futur a una abstracta rendibilitat econòmica que mai s’aplica al benefici de la majoria, podrem eliminar els abusos i mancances que tots patim.
I això per on ho agafo?

Es necessària una revolució ètica. Hem posat els diners per sobre de l’ésser humà i hem de posar-lo al nostre servei. Som persones, no productes de mercat. No sóc només el que compro, sinó que també importa perquè ho compro i a qui l’hi compro.
Cert, és necessària una revolució ètica. I també sembla que cultural.. Sobretot en l’educació; verge santa. I evidències vàries, és evident que no sóc només el què compro.

Gràcies per oblidar l’autodeterminació dels pobles, la justícia fiscal, etc.

Gràcies per rebaixar-vos al nivell dels polítics a l’hora de manipular la veritat i generar bullshit. La primera pregunta que us hauríeu de plantejar seriosament és “Què és la Democràcia”, sense pensar en el sistema electoral d’ascendència llatina que tenim al Reino de España, que prouta pena carda.

Perquè aquí només hi ha una cosa evident: I és que s’ha trencat el vincle entre representats i representants. Però si ens manifestem sense una posició clara, i sense les dades objectives a la mà (per les quals ens queixem), no anem enlloc. Som la cosa més manipulable (o ignorable) del món; I això no ho volem, oi?
...Mentrestant, el Govern de CyU a retallar. Per què? Perquè no tenim diners. Per què? Perquè ens els espolien (ROBEN). Qui? Doncs els mateixos porcs de CyU, i els espanyols; tot i que dient els espanyols ja els englobaria a tots.

A gustos.

2011-05-15T10:49:00.000-07:00

Cada uno decide según sus preferencias personales. Unos, en cuanto ven un bien que hacer o un mal que remediar instigarían voluntariamente al Gobierno para que emprendiese la tarea; otros, prefieren soportar casi todos los males sociales antes que aumentar la lista de los intereses humanos susceptibles de control gubernamental. Y los hombres se colocan de un lado o del otro, según la dirección general de sus sentimientos, el grado de interés que sienten por la cosa especial que el Gobierno habría de hacer, o la fe que tengan en que el Gobierno lo haría como ellos prefiriesen, pero muy rara vez en vista de una opinión permanente en ellos, en cuanto a qué cosas son propias para ser hechas por un Gobierno.

J. Stuart Mill, "Sobre la Libertad"
Alianza Editorial, 1996
p. 67

La mirada Sueca

2011-05-12T10:24:00.000-07:00

Mouseland

2011-05-11T05:27:00.000-07:00

Por de la fosca

2011-02-27T02:39:00.001-08:00

La fosca de la nit. La negror insondable. La immensitat del cel.
Mirem amunt i pràcticament no veiem res. Només la lluna, i poca cosa més.
Ens sentim sols; abandonats.

Realment el cel de nit és preciós; bé, podria ser-ho.
Com més estona te'l mires, més estrelles hi trobes...
Excepte si vius a la puta àrea metropolitana, on la llum de la ciutat produida per quatre subnormals que no poden dormir i desconeixen de l'existència de pastilletes com els trankimazins embruta el cel i ens impedeix i prohibeix als nens com jo d'observar la bellesa pura del firmament, ara amagada en la fosca lluïssor de les grans urbs. Ens priva de conèixer amb la nostra pròpia percepció que fins i tot en la més àmplia de les obscuritats hi corre la llum. Que inevitablement i a pesar de tot, sempre corre l'esperança.

És per aquest motiu, perquè vull que corri l'esperança, que tornin a brillar les estrelles, i tota aquesta merda neoromanticista (i no pas per cap altra cosa), que em veig obligat (a contracor) a seguir els ecologistes jipis (que si coneixen de l'existència dels trankimazins, els molt espabilats) i a la genial sublimitat del Govern español en un esforç suprem dirigit al retrocés humà, tecnològic, cultural i intel·lectual per sol·lucionar el planeta a cops d'espelma i bicicleta.

PS: A la vegada tota aquesta llum de merda descol·loca els extraterrestres i els meus amics de Venus, però això ja és una altra història...

Orinen

2011-02-01T06:18:00.000-08:00

Sorprèn que mentre els grans orinadors del país opinen i analitzen les revoltes d’Egipte i Tunísia, el poble català estigui castigat.

Castigat a pagar uns impostos elevats i no rebre’n el benefici que li correspondria per justícia lògica i moral. Castigat a pagar uns peatges cada vegada més abusius, que permete’n l’enriquiment d’uns quants aprofitant-se dels transports i les comunicacions per carretera; un dels eixos bàsics de la societat. Castigat a pagar 1 cèntim de més per cada litre de benzina per pagar la Sanitat; Una sanitat que és de les més barates del Reino i d’Europa (i massa vegades deficient), però que de totes maneres ens surt massa cara. Potser això de l’espoli fiscal és quelcom real i ens afecta de veritat? Seguim amb un poble Català castigat també a no tenir escoles dignes (barracons). Un Poble castigat a restar humiliat i vexat i no poder regir-se per ell mateix, com qualsevol país amb capacitat pròpia per autogovernar-se i solucionar els seus problemes, perquè depèn d’una nació que se li declara superior.

És per això que em sorprèn que mentre quatre carallots analitzen si la revolta podria o no podria encomanar-se a la Xina, sembla que aquí ningú parli de revolta (ni tant sols de vaga general). Realment donen per fet que aquí el “nivell de vida és superior” i “no passarà res”? O potser prefereixen no parlar-ne i deixar la merda quieta?

Vostès sí que són merda, senyors: La Rosa de Foc tornarà a brillar.
(quan no es puguin pagar les nòmines)

Enllaços:
http://blogs.3cat24.cat/obertperobres.php?itemid=38049
http://blogs.3cat24.cat/primeraesmena.php?itemid=38048
http://www.3cat24.cat/noticia/1047086/politica/Oriol-Pujol-revela-que-la-Generalitat-gairebe-no-pot-pagar-les-nomines

M'hi cago

2011-01-12T04:22:00.000-08:00

Simplement això. Em cago en Déu, en la puta, i en la mare que et va parir, estimat lector, que podria ser la mateixa que l’anterior. Em cago també en els subnormals profunds que condueixen sempre i ad eternum pel carril del mig de l’autopista, fen-te creuar 2 carrils per avançar-los per l’esquerra. Potser si anessin ràpid i lleugers tindrien perdó de Déu, però no és el cas, que els cabrons no passen de 100km/h.
La conclusió d’això és que s’ha de tornar a implantar la pena de mort.

Però què ens trobem? Que en comptes de voler implantar una llei com déu mana, ens trobem que l’executiu anormal del Reino pretén prohibir els insults per al 2013. Estic per aplaudir-los. Per aplaudir-los a hòsties.

Però com que encara no hem arribat al 2013 els hi diré a aquests deficients mentals que encara tenen temps per rectificar abans la seva pròpia malaltia degenerativa els acabi de convertir el “cervell” en un puto budell ple de carn de rata i excrements de gos. Reflexionin sinyors, reflexionin... Perquè no anem bé.

Evoluciono

2011-01-09T11:33:00.001-08:00

De vegades sento la necessitat d’explicar a tota aquella colla de gent que no menja carn que l’home és un depredador, que per això té visió binocular. La seva saviesa suprema (produïda pel fet de menjar només herba) els porta a argumentar-me que no, que la mandíbula de l’home està feta per a menjar herba i fruites, tot citant-me estudis suposadament famosos dels quals (i no vull vanagloriar-me de la meva ignorància) mai n’havia sentit a parlar (bé, potser alguna vegada, però això és una altra història).

El cas és que no em deixen dur la conversa allà on la vull portar.
I és que, en el fons, els hi vull donar la raó. Tenim mandíbula d’herbíbor, molt bé. Però tot té una explicació, i és que abans de ser Sapiens Sapiens, senyors, érem com micos de la sabana, saltant d’arbre a arbre; menjant pomelos i sent menjats per pumes.
Això sí que era viure en consonància amb la natura, dins de la cadena alimentària. Suposo que deuen enyorar aquells temps (segur que hi somien quan es fumen l’herba que no es mengen).

El cas és que un bon dia alguns vam baixar de l’arbre (d’altres encara segueixen a la puta parra) i vam descobrir que el nostre dit polze i el nostre dit índex feien de pinça, i algun il·luminat (sort d’ell) va descobrir que podia trencar els ossos dels animals i extreure’n el moll, que, ves per on, es podia menjar. A partir d’aquí el mico es va tornar carronyaire i menjava CARN.

Com que no vull seguir-lo atabalant amb la teoria evolucionista l’hi diré que fou l’excés de proteïnes animal el que ens ha portat on som ara (desenvolupament del cervellet que vostè potser no fa servir). I possiblement seguirà sent l’excés de proteïnes el que ens durà més enllà. O potser no.

Però és vostè un supervegan i segueix pensant que no li cal menjar carn per sobreviure? Molt bé, doncs apagui l’ordinador, imbècil, que tampoc li cal. I de pas suïcidis, que vostè a mi tampoc em cal per sobreviure.

Jo soparé un bon bistec pel bé de la humanitat.

2011-01-09T11:33:00.000-08:00

PROU

2010-12-23T10:35:00.001-08:00

Jo sóc Català; la meva llengua és, per tant, la catalana.
He nascut en una terra que m’estimo; i no me l’estimo perquè sigui millor o pitjor que les terres veïnes. Simplement me l’estimo perquè és el lloc on he crescut. És el lloc on m’he fet persona, on he rebut tot tipus d’experiències. Algunes de bones, que em deixen records que espero no oblidar mai, i d’altres de més dolentes que, a part d’ensenyar-me més coses de la vida, m’ajuden a valorar més bé les bones, per senzilles que siguin.

Concloent doncs que jo sóc català, i sense apreciar res de dolent en aquesta conclusió, em costa d’entendre que hi hagi gent que no em comprengui o, més greu encara, que no em vulgui comprendre. La meva curta vida m’ha ensenyat que s’ha de ser liberal i permissiu si es vol arribar a bon port, i penso que l’arrel d’això radica en la vella frase que diu “viu i deixa viure”. Però tampoc sóc tant estúpid, ignorant, o innocent com per obviar que hi ha obligacions que són necessàries. L’educació n’és una; unes lleis que ens ajudin a la convivència, una altra. I possiblement n’hi hagi més, i segons l’època i el nivell cultural de la població podran anar variant. Però a part de tot això, em corseca el cor i em trenca l’ànima que hi hagi lleis i persones que legislin atemptant directa i intencionadament contra la cultura i el coneixement. Em dol més encara que hi hagi pares que no vulguin que els seus fills parlin en català. Quan aprendran certes persones que en aprendre llengües no hi ha cap mal?

De totes maneres, si algú vol viure només en castellà, la solució és fàcil:
Marxar a Castella.
Perquè hem de ser pragmàtics; no tenim recursos per doblar les aules i els professors (i fer-ne unes amb llengua vehicular catalana i d’altres amb la castellana). I, de la mateixa manera que Dinamarca protegeix el Danès davant la potència global de l’anglès, a Catalunya ho hem de fer amb el Català. Perquè si no fem valer aquestes obligacions necessàries dins del marc de la llibertat acabarem dividint al poble. No podrem comprendre’ns entre nosaltres, o acabaran per no comprendre aquells que parlen català. Ningú més que nosaltres. I si volem conviure, ens haurem d’entendre.

Però amb tot això se’m planteja una altra pregunta:
Per quins set sous aquesta gent es queixa per la llengua vehicular amb la que estudien, cosa fàcilment solucionable cardant el camp, i no es queixen en canvi per la quantitat vergonyosa de barracons que hi ha? Bé, coses d’Espanya.

A pagar i a callar.

2010-12-17T05:02:00.000-08:00

Em sento estafat com a contribuent.
L’1 de gener d’aquest any que vé les tarifes del “Transport Públic” tornen a pujar. Per què? Perquè l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM) així ho ha decidit; tot i que els grups municipals del PPC, ICV-EUiA i ERC a l'Ajuntament de Barcelona i el sindicat UGT han coincidit a criticar l'augment de preu, en un context de crisi. Sempre criticant i mai solucionant problemes. Entre uns i altres anem arreglats.

El cas és que això de dir-li “Transport Públic” em sembla molt cínic i a partir d’ara passaré a anomenar-lo “Transport Col·lectiu”, que fa més per aquests preus tant abusius. Veiguem un parell de comparatives que ens augmentaran la indignació:
A partir de l’1 de Gener, 1 bitllet senzill ens costarà als catalans 1’45€.
A Roma un bitllet senzill val 1€, i tenen un tal Berlusconi de President, que com tots sabem és molt dolent, i una mala persona, i un caragirat i blablabla... Però paguen 1€ per bitllet senzill. Aquí paguem més i pagarem més encara.
A Madrid també paguen 1€ per bitllet senzill. I no serà perquè tinguin pitjors trens o pitjor servei; algú és capaç de qüestionar que la qualitat del servei a Madrid no és millor que la qualitat del servei a Barcelona? Un 37,72% de tots els trens més antics que encara estan en funcionament a l’Estat espanyol circulen per les nostres vies. I únicament un 9,52% de tots els trens obsolets de l’Estat ho fan a la Comunitat de Madrid. Perquè? A Barcelona som 5.487.935 d’habitants, a Madrid 6.386.932. Aquest milió (no arriba) en diferència d’habitants ens fa ser de segona categoria? O és una altra cosa? A mi que m’ho expliquin.

Fins i tot a Alemanya, amb una qualitat del servei absolutament més digne que la d'aquí (no dic que la dels transports catalans no sigui digne, tot i que podria dir-ho), el bitllet és més barat!

Si agafem l’augment de preus amb perspectiva, veurem que la T-10, només en els últims 3 anys, ha augmentat el seu preu en la increïble quantitat d’un 20%. I ICV-EUiA i Esquerra, que són 2 dels que des de l’ajuntament de Barcelona critiquen ara l’augment del preu, ja estaven al govern.
I mentrestant es segueixen fent collonades (Consultes per la diagonal, el domini .bcn, etc.) i coses que són prescindibles.

Si com a estudiant hagués de fer servir una T-10 d'una zona per setmana, la cosa seria graciosa: 8'25€ · 30 setmanes (aprx) de curs = 247'50€
I el tema empitjora si vas a la UAB i ets de Terrassa (2 zones), i si ets de Terrassa i vas a Barcelona (3 zones), etc. Al final acabarem pagant més pel transport que per la matrícula universitària. Esperem, al menys, que aquest 2011 augmentin també el Salari Mínim Interprofessional, que aquest any està a 633'30€ (a Espanya. A França són 1321€)

Només em queda per dir que l'any que s'abaixin els preus (o s'apugin els sous a proporció) serà un gran any. Indici de que anem camí de convertir-nos en un país desenvolupat com els del Nord d'Europa. Però un indici fictici, puix no hem d'oblidar la quantitat de ferralla que encara circula per les nostres vies; que Catalunya encara no té competències completes amb ferrocarrils (ni amb res); que no tenim trens amb ample de via europeu; que encara som espanyols Etc.

És just? És digne? Ens ho mereixem?
1951

Algunes fonts
http://www.metromadrid.es/es/viaja_en_metro/tarifas/billetes/index.html
http://www.rome.info/transportation/tickets/
http://www.ine.es/jaxi/tabla.do
http://www.ine.es/jaxi/tabla.do?path=/t20/e260/a2009/l0/&file=pro001.px&type=pcaxis&L=0

Notícies relacionades;
http://www.3cat24.cat/noticia/987106/catalunya/Les-tarifes-del-transport-public-pel-2011-augmenten-el-291-de-mitjana
http://www.lavanguardia.es/vida/20101216/54090614112/el-precio-de-la-t-10-se-incrementa-casi-un-4-y-supera-por-primera-vez-los-8-euros.html
http://www.ara.cat/societat/T-10-sencareix-costara-euros-al_0_391161981.html

Reprenent el Bloc

2010-12-16T10:56:00.001-08:00

Sempre he fet servir aquest bloc com un forat on desar pensaments varis que em venien de manera fortuita davant del teclat de l'ordinador (generalment en forma de prosa poètica)

Ara, però, em veig amb l'obligació moral de fer-lo servir com un punt de comunicació.
Un lloc de denúncia de totes aquelles injustícies a les que els contribuents estem sotmesos.
Quelcom on anunciar que realment és possible una societat millor, un augment del nivell de vida, i una gairebé infinita evolució.
I la Filosofia sempre ha ajudat a l'home (com a espècie) a trobar el camí correcte, per foscos que fóssin els viaranys i camins en els que s'endinsés.

I aquí hi sóc jo, un jove estudiant que alguns consideraràn sense criteri, construint el seu criteri.
Ens anem llegint.

Només per por.

2010-11-22T11:31:00.000-08:00

Sincerament em considero molt jove, i tinc por. Una por que espero no superar mai, per valent o covard que pugui arribar a ser. Tinc por a la dependència.

Hi tinc por com a individu i com a persona; és aterrant el fet que algú o alguna cosa pugui dominar el teu pensament o les teves accions en benefici propi; És contraproduent per l’individu, per la justícia i per la llibertat. I és, per tant, quelcom infame i aterrador que cal evitar de totes totes.

Però no només és això. M’aterra com a contribuent que la meva administració estatal no procuri defensar els meus drets com a ciutadà. M’esgarrifa que l’estructura del meu estat no em reconegui com el que sóc i em vulgui incorporar a una massa genèrica d’individus amb els quals no m’identifico. M’espanta la dependència que com a contribuent pugui tenir envers un estat que no vetlla pels interessos dels meus.

I és per això, potser per covardia, que vull un estat propi. Perquè no em cal ser valent per reclamar-lo.

Què és un estel?

2010-05-24T03:57:00.000-07:00

És allò que a ciutat no es pot apreciar,
Allò que et guia enmig de l'oceà,
el que dalt la muntanya, et fa enamorar.

Ngah!

2010-05-01T05:58:00.000-07:00

Els teus ulls em porten
allà on mar i cel es troben,
on les tempestes desperten,
on lluna i sol s'enfronten,
on les ones es perden.

I allà resto jo,
entre la remor
del mar i el vent,
guaitant i atent.

L'última ombra

2010-04-27T07:31:00.000-07:00

Passen els anys, els minuts i les hores..
I poc a poc te n'adones, que de totes les ombres,
només en queda una.

Una sola ombra, a la meva esquena,
produida per la llum que tu desprèns.
Una sola ombra, al meu darrera,
que amb timidesa oscila quan tu vens.

Siusplau...
Abraça'm i fem-la desaparèixer.

-. El mateix de sempre

2010-04-26T04:42:00.000-07:00

I els valents soldats brindaren per una nova albada d'honor i glòria.

Vinyes verdes vora el mar

2010-01-21T13:41:00.000-08:00

Vinyes verdes vora el mar,
ara que el vent no remuga,
us feu més verdes i encar
teniu la fulla poruga,
vinyes verdes vora el mar.

Vinyes verdes del coster,
sou més fines que la userda.
Verd vora el blau mariner,
vinyes amb la fruita verda,
vinyes verdes del coster.

Vinyes verdes, dolç repòs,
vora la vela que passa;
cap al mar vincleu el cos
sense decantar-vos massa,
vinyes verdes, dolç repòs.

Vinyes verdes, soledat
del verd en l'hora calenta.
Raïm i cep retallat
damunt la terra lluenta;
vinyes verdes, soledat.

Vinyes que dieu adéu
al llagut i a la gavina,
i al fi serrellet de neu
que ara neix i que ara fina...
Vinyes que dieu adéu!

Vinyes verdes del meu cor...
Dins del cep s'adorm la tarda,
raïm negre, pàmpol d'or,
aigua, penyal i basarda.
Vinyes verdes del meu cor...

Vinyes verdes vora el mar,
verdes a punta de dia,
verd suau cap al tard...
Feu-nos sempre companyia,
vinyes verdes vora el mar!

Josep Mª de Sagarra

I no tens amics? POBRET!

2010-01-20T03:15:00.000-08:00

La puntuació està molt mal feta, cosa
que en dificulta la comprensió.
Quan de temps has dedicat a aquesta
"profunda reflexió"?

Gràcies professores de Llengües pel vostre suport
(I visquin les ironies i sarcasmes).

Resposta Correcta;
"El mateix que tu dediques a follar."
Evidentment com de costum, vaig errar.

Com són els homes

2010-01-15T05:41:00.000-08:00

En el fons tots els homens són febles,
i amaguen aquesta feblesa sota una capa d'actituts, més o menys gruixuda,
totalment superficial.

N'hi ha que són sarcàstics i rebaixar als altres els fa sentir més forts.
N'hi ha de fatxendes que s'autoinculquen una superioritat inexistent per a sentir-se millors.
De molts se'n diu que són homes forts
per caure en l'error provocat per la vanitat de creure que són solsament allò superficial.
Però o en el fons són dèbils, o simplement són bèsties.

Els únics, però, que sobreviuen a la tormenta de la vida
són aquells que amb valentia somriuen al destí,
abraçant allò que ténen i el que encara és per venir.
I malgrat ser conscients de sa feblesa no témen res
puix la seva arma és l'esperança i el seu escut un cor enorme.

-. Guillem
Tens uns ulls que em porten allà on mar i cel es troben

2009-02-23T01:37:00.000-08:00

Jo escric prosa poètica,
car la poesia no em serveix,
puix que m'he de mirar la mètrica;

I això vol dir segar paraules,
matar mots, destrossar estrofes,
congelar-me l'interior,
i bloquejar el torrent que neix de mon cor.

Vergonya

2009-02-23T01:19:00.000-08:00

Quan simplement respiro estic content,
però quan penso m'entristeixo,
m'adono de la crueltat de la gent,
del mal que fan per quatre monedes d'argent,
i, sincerament, m'esgarrifo quan imagino si enlloc de quatre,
en fossin cent.
I és que de vegades m'imagino a tota aquella gent que estimo
venent al diable el cor per tres monedes d'or.
I quan aquest sofriment ja no aguanto,
tot de sobte m'ilumino, em desperto,
i submís, per no patir, simplement respiro.

-. Guillem.
(Çò és només un esbós)

LA CLAVE

2009-02-02T12:03:00.000-08:00

Si de joven te enseñaron que los arboles y las flores no pueden caminar
ya de mayor la vida te enseña que robles como vosotros,
flores como vosotras, sí pueden andar, saltar, bailar;
porque en el fondo esconden voces, vidas, soles, lunas,
huellas que te muestran un camino hecho y otro por hacer.
Aprender siguiendo las huellas y dejando la propia
Dejar cada uno la suya pueda ser la clave porque quizás antes que el amor,
la amistad, la fama, el dinero; lo que deja huella en el camino es la verdad.

Quizás sea esa la clave

-. Zulu 9.30

http://www.zulu930.com/

2009-01-29T06:37:00.000-08:00

Al cor d’un remot bosc pirenenc, un mascle de gall fer s’acosta a la femella amb la cua aventallada, les plomes eriçades per tal de semblar més gros i potent, el bec dirigit al cel com dient “atenció, nanos, que jo sóc perillós, aparteu les criatures, que ve el mascle que fa por...”, la cresta més roja que mai, tots els músculs en tensió, fent saltironets per demostrar la seva masculina puixança...

La femella se’l mira. Serà un bon llavorer, per a la seva descendència? No en neixerà cap de tarat o d’incapaç d’afrontar la dura lluita per l’existència? L’observa atentament, veient el bec alçat, la ploma eriçada, el ventall de la cua... observa si és àgil, si és gros, si és fort, si és assenyat. L’està evaluant, l’està examinant de debò. ...Aleshores, de sobte, el mascle, enardit i excitat per la situació, decidit a conquerir el dret d’ús de la vagina de la futura parella, engola la veu i es posa a cantar “libreeeeeeee, com un urogallo lascivo yo soy libreeeeeeee...”

-. De n'Untikesk, als fòrums debate-Europe.

Quin gran mestre! xD

2009-01-28T08:54:00.000-08:00

Si aquesta vida fós un càstig
no coneixeriem tal bellesa,
d'ella no tindriem tant desig,
i en cap lloc trobariem tendresa.

-. Guidor
Respectant la mètrica?

Matemàtiques

2009-01-21T11:51:00.000-08:00

de vegades potser son aquestes
les matematiques obsoletes,
les que em clouen les toves parpelles,
tancant-me els ulls, i les orelles.

de vegades potser són només elles,
matemàtiques cruels, horrendes,
les que em perforen les orelles,
destrossant-me totes les meves idees.

-. Guidor
Part d'uns versos que haviem de fer per a aconseguir mig punt a l'exàmen de matemàtiques..
Una història massa llarga d'explicar. Si puc pujaré la resta d'estrofes.

Realitat i Aparences

2009-01-19T10:02:00.000-08:00

De vegades volem entre núvols
lluny d'aquesta realitat
naveguem en dies rúfols
per aparences despistats.
Aparences que ens enganyen,
que ens extranyen,
confonen el nostre cor
potser sembrant mala maror,
o fent néixer un fals amor.

Nedem entre les marees
com un peix desorientat,
buscant les veres idees,
volguent trobar la realitat.
Una realitat que ens exaspera
ella sencera, pura sorpresa,
és amarga, i tota freda,
però a la vegada sincera.

I així, entre temor i recança,
amb rancúnia i potser por,
flotem perduts a la deriva,
sens perdre l'esperança
de trobar alguna sortida
i fugir d'eixa gelor.

-. Guidor
Prosa per encàrrec. xD

2009-01-13T13:13:00.001-08:00

La llibertat i la voluntat fan de l'home allò que és.

- D'OR

2009-01-11T08:54:00.000-08:00

[Un noi i una noia passegen per un parc..]

Noi; [mig burleta] Si em poso gras i lleig, deixaries d'estimar-me?
Noia; ... ai... no ho sé ...
[Silenci Incòmode]
Noi; És clar... no es pot deixar de fer una cosa que no s'ha fet mai.

Narrador;
Potser el noi fóu feble al enamorar-se d'ella,
però ell no és de pedra, i la noia és massa bella.
Potser el noi és jove, i no té dominat el cor..
però és que ella... Oh.

-. Guidor
De dins meu sortirà un so;
No serà pas un trist plor,
sinó una alegre riallada.
L'alegria de la vida,
d'una vida aprofitada.

Avui he parlat amb una àngel

2009-01-07T14:37:00.000-08:00

Avui he parlat amb una angel,
que m'ha dit que venia del cel,
que portava l'amor a la terra
per apagar la crua guerra.

I és que des de ses estrelles,
veient la crueltat de les guerres,
ha despotricat de l'home
i de tot el que aquest toca.

Ho ha pagat amb els núvols,
gelant-los amb sa mirada,
i ens ha fet caure una nevada,
i ens ha portat dies rúfols.

I es que ja hi som, altra vegada,
tenim l'arma carregada,
la mort a la cantonada,
i la por als cors instaurada.

-. Guidor

2008-12-28T06:34:00.000-08:00

Quin home pot dir que ho és, si veient el món, no l'esmena?

-. No recordo qui ho digué

Qui sóc, on vaig.

2008-12-27T09:12:00.000-08:00

I jo qui sóc.
He destrossat la meva ànima amb dualismes,
he desgarrat de través totes les meves essències,
m'he cobert el cor de cendres,
i ara em trobo perdut i mort,
abandonat a la meva sort,
buscant-me, però tot és fosc.

Necessito que m'ajudis,
que em trobis
que em cuidis,
i que em recuperis;

D'altra manera,
estic condemnat a una busqueda severa,
sense fi, i sense camí.

-. Guidor
Quan un home no sap quin rumb agafar,
necessita algú que el pugui ajudar..
Si més no, aconsellar.

2008-12-19T08:07:00.001-08:00

és un puto vers,
que no val res,
les seves silabes no rimen,
molt menys estimen
puix són mortes.

pf.

-. Jo, hoder, sóc jo qui escriu això.

Puc ser, però no em deixes.

2008-12-19T08:00:00.000-08:00

puc ser de puto gel per fora
i de puto gel per dintre
però aquesta cosa que em perfora,
que m'escalfa per dintre,
que s'em fón el ventre,
res no la supera,
i el gel m'espanta.

-. Guidor
Si tu que m'enamores,
te'n vas, i fuges,
quedarà en ma interior,
un foc que durà gelor.

Busques, i al final trobes.

2008-12-10T11:07:00.000-08:00

Buscant-me a mi mateix,
he conegut una persona,
que ni de lluny m'agrada
i ni tant sols de passada
m'excita o em fa el pes.

Fins ara vivía amagada
en els racons de mon cor,
entre hombres camuflada
i un dia d'aquests,
d'una revolada, quedà desenmascarada,
sembrant dins meu l'horror,
clavant-me una plantofada.

I és que de vegades,
quan busquem profundament,
arribem a parades,
que s'escapen de la nostra ment,
ens destrossen les caselles,
i sen's clouen les parpelles..
de pur cansament.

I es que realment cansa,
el veure que realment,
un no és com la gent pensa,
i que, malauradament,
poc pot cambiar.

Per tant haurem d'acceptar,
que no som perfectes,
ni a l'hora d'estimar,
ni molt menys al crear,
però és en ses defectes,
on rau la nostra bellesa
la qual hem de conservar,
per poguer-nos amar.

-. Lord Guidor
Potser la meva ànima està trista,
però ma conciència rau tranquila,
o això espero, doncs la segueixo,
faig tot el que em dicta,
doncs ella no m'excita,
però em complau i em destila.

Em destila la sang i el cor,
de les impureses del desamor.

2008-12-09T09:23:00.000-08:00

L'home no és ni bo ni dolent. L'home és, davant de tot, animal.

UN LLORO, UN MORO I UN MICO, I UN SENYOR DE PUERTO RICO

2008-11-19T10:33:00.001-08:00

Un senyor de Puerto Rico
al balcó tenia un lloro
de rica ploma i bon pico:
un lloro dels que fan oro,
dels lloros que costen pico.

Un veí seu, que era moro,
de Tetuan, va rebre un mico.
Amarra aquest mico, el moro,
al balcó, quedant el llora
a l'altre, però lluny del mico.

Mes tan i tan xerrà el lloro,
que un dia s'empipa el mico,
i amb rabiós alè de toro
l'embesteix. S'amaga el lloro,
trenca la cadena el mico,

salta a la gàbia del lloro,
surt el lloro, pica al mico,
xiscla el mico, xerra el lloro
i, amb l'esvalot, surt el moro.
I el senyor de Puerto Rico

- Per què no tanca el seu lloro?
- Per què no amarra el seu mico? -
Exclament els dos fent coro,
volguent l'un agafar el lloro
i estirant-li, l'altre, el mico.

Cau el mico sobre el lloro.
El lloro li clava el pico.
Reganya les dents el mico
i, esbarat, mossega el moro
i el senyor de Puerto Rico.

Aquest renega del lloro,
prometent matar el mico,
mentre que, furiós, el moro
provoca l'amo del lloro
i embesteix a lloro i mico.

Cap amunt s'enfila el lloro,
cap avall s'escorre el mico
i, faltant tots al decoro,
agarrats queden el moro
i el senyor de Puerto Rico.

- ¡Ay, moro, si pierdo el loro!
- li diu el de Puerto Rico.
Replica, cremat, el moro:
- Pagaràs ben car el lloro,
oh, cristià!, si es perd el mico.

Creix el brogit; vola el lloro,
cau al carrer sobre el mico...
Burrango el de Puerto Rico,
veient-se amb perill el lloro,
altre volta sobre el mico!

Es desfà com pot, del moro.
Entra i pega un tiro al mico,
però l'erra i mata el lloro.
Cau desmaiat. Riu el moro
i fuig a buscar el mico.

Eixerit, retorna el moro
amb el lloro mort i el mico.
Auxilia el de Puerto Rico...
I després li envia el lloro
amb una carta, pel mico,

que diu: "Seis onzas en oro
per l'atemptat contra el mico,
d'un cristià reclama un moro.
Guardi's, dissecat, el lloro.
Pagui'm ara, a mi, aquest pico".

Veu això l'amo del lloro.
Es tira damunt del mico.
Mata el mico, mata el moro,
i, mort moro, mico i lloro,
fa un farcell... i a Puerto Rico!

2008-11-19T08:12:00.001-08:00

La Felicitat és d'aquelles coses que quan les busques mai les trobes.

Ho amago, i ho enfonso.. fins que surti

2008-11-19T07:50:00.000-08:00

Buit per dins..
un forat ample
que de la terra,
n'arriba als confins,
Un espai insondable,
que res no omple,
però sé del cert,
que és present,
i que rau latent
com aigua al desert,
Un pou d'incertesa,
ple de riquesa..
i també, de pobresa..

Desolat,
és un espai amagat,
no és del meu agrat,
i l'enterro en l'oblit,
dins el meu pit...
Entre parets de gel,
que res no travessen,
però que transparenten..
sé què latent, veient el cel,
aquest espai esperarà,
amb recel,
el seu alliberament,
i en sa fugida,
brillarà com un estel,
iluminant la meua vida.
Sobtadament,
retornarà felicitat,
allò que tant havia anhelat,
però tenia oblidat.

-. D'Or
El camí rau ocult en la foscor,
caminant per viaranys,
busco una resplandor,
que m'ajudi a esquivar els paranys.

...

2008-11-18T05:56:00.000-08:00

Escric sens voler dir res,
volen dir-ho tot..
de vegades ensopit,
però sens cap tipus d'interès,
puix el que em trec del pit,
són pensaments que amb despit,
destrossen mon esperit
i em fan caminar amb el cap cot.

Aquesta prosa,
que de dins em respira,
m'omple els porus,
i em sulfura,
i em llança..
des la vora del talús.

-. L'Au Magne
Moments d'abans d'anar a dormir..

Escric altre cop sense sentit?

2008-11-17T13:21:00.000-08:00

Altre cop atabalat,
amb el cor mig esqueixat,
per aquesta realitat,
que m'espanta,
però m'encanta,
i que ara si, i ara també,
em deixa astorat i clavat,
sens saber ben bé què fer.
...
ni què dir..
ni que escriure..
doncs ahir,
dins meu alguna cosa va reviure,
una flaam d'esperança,
de llum rogenca,
que amb bonança,
em retornà sa conciència,
el meu pensament,
i de la vida un sentit
i no serà pas en un intent,
on deixaré el meu esperit.

Arribar lluny,
anar amunt,
és l'objectiu,
és el final,
doncs fòra del niu,
és on s'acava el ser mortal.
....

-.Guillem D'Or
Ja no sé el que em dic,
molt menys el que escric,
i així, mig estabornit,
me'n torno al llit,
i fins demà.

Sa meva Voluntat

2008-11-15T02:43:00.000-08:00

Et necessito, voluntat
sense tu jo em precipito
sense tu estic acabat
i entre foscor em perdo.

Et necessito, ara i aquí
per retrobar-me amb mi,
per saber qui sóc, i perquè.
o aviat tot sol embogiré.

-. Guillem D'Or
La voluntat és de l'home,
el braç que el suporta,
allò que l'aguanta,
i amb fermesa, l'enlaira.

Fragment del poema "Cleopatra"

2008-11-13T06:29:00.000-08:00

I diu-li Antoni, el cap sobre sa falda:
-Oh amor funest que l'esperit doblegues!
esguarda al lluny, en la rogenca boira,
del fat de Roma les gegantes veles.

Per tu he deixat la glòria de mos pares;
per tu en lo fang se miren mes empreses;
i vols encar estrènye'm, parricida!
i als peus corbar lo ceptre de la terra!-

I diu la Fada: -El carro de ma glòria
demà haig de veure en los palaus i temples
de Roma augusta, endut per les sibil.les,
rodant per sobre de sos déus de pedra.

Pilots de runes formaran sos pobles:
amb llamps dels ulls los tornaré en fogueres;
lo flam creixent avivaran rialles;
corsers de Frígia escamparan ses cendres.-

I alçant amb ràbia entre ses mans febroses
lo cap d'Antoni, a sota els ulls lo besa,
i aprés l'aparta, i fit a fit se'l mira,
i enmig la Cort se va allunyant superba.

Àngel Guimerà (1845-1924),
Fragment del Poema "Cleopatra".

Intento no decebre't

2008-11-10T09:30:00.000-08:00

Ara mateix ho estic intentant.
No decebre't amb les meues lletres,
no causar-te amb mes paraules un espant,
doncs no sé si així, com sóc, m'acceptes,
i això em martiritza ara i avui,
i al llarg dels segles.

Ara mateix el que intento,
és transmetret alguna cosa,
alguna cosa que jo sento,
i que sols puc expressar en prosa.

És un foc que remou mon interior,
fort i fred com el vent del nord,
intens i càlid com la brisa del sud,
Que al meu interior crea un buit absurd.

I és absurd perquè està ple,
està ple de flames gelades,
que inunden les meues entranyes
donant pas a un món serè.

Un món serè de lletres,
de pensaments i d'essències,
que em remouen per tot,
creant fort avalot.

No sé si saps el que et dic,
no sé si et quedes encuriosit,
però jo la ràbia no l'exterioritzo amb despit,
sinó amb paraules boniques sorgides del pit.

Paraules, que no sé si entens,
però espero t'agradin,
Doncs els meus pensaments,
no són com un "pin"
que te'l poses, o te'l lleves
perquè et surt de les cireres,

Els meus pensaments em deixen distret,
m'atordeixen, i em confonen,
així i tot, espero no decebret,
tot i les giragonses que dónen.

-. L'au Magne
Volguer agradar,
fer-se mirar..
és l'esperit d'un amargar,
i l'ànima esquerdar.

Impossible

2008-11-08T12:09:00.000-08:00

La impossibilitat no existeix,
és fruit de la impotència,
i d'aquesta en escreix,
en sorgeix la incapacitat,
que destrossante la conciència
aviat et duu al forat.

-. Griu
No es pot anar a la lluna
és molt lluny,
i l'home no vola...
cada idea que de la teva inteligència s'esmuny,
per letàrgia o impotència,
pot ser per a la ciència
un descobriment de vital importància.

Buscant

2008-11-07T07:35:00.001-08:00

Navegant per eixa vida
fent de timoner
per aquesta estreta via,
buscant el pal del paller,
per retrobar-me amb tu, potser.

Rondant passo l'estona
entre pensaments caminant,
i de tant en tan vé alguna ona,
que d'escuma m'omple
i em mulla tota l'estona.

De vegades perdo el nord
i he de corregir el rumb,
no sé que faría sense tú
que onejant ton cabell bru,
em mostres un record
que entre ma memòria s'esmuny.

I segueixo amunt i avall
buscant aquella vall,
on enterrar mon cor,
on deixar-hi mon amor.

-. Guidor
Trobar per on esmunyir-se,
Trobar per on escapar-se,
no és fàcil, sembla impossible.

Mare, anit a les trinxeres.. (CASTELLÀ)

2008-11-06T10:14:00.001-08:00

Vent de pobresa

2008-11-06T05:25:00.000-08:00

Corrent s'abraça a l'estaca,
a terra, ben clavada,
doncs el vent bufa amb ràbia,
la natura s'enfada.

Fort s'aferra allà on pot,
amb la vida encomanada a la sort,
Si el vent se l'emporta,
és home mort.

Aquest vent bufa d'on vol,
portan hombres guerra i dol,
aquest vent, mata la gent,
solament causa patiment.

Aquest vent però,
encara no ha arribat a casa nostra..
car no tardarà a portar la fosca,
i a llevar-nos el que és bo.

I un cop hagi passat..
no ens quedarà ni el blat,
sols l'esperança, d'un nou combat,
que el nostro seny ja té guanyat.

-. L'Au Magne

Als Fòrums de Debate-Europe

2008-11-05T14:03:00.001-08:00

Mai deixarà de sorpendre'm
l'educació d'alguna gent,
envers el menyspreci d'altri,
que sols vol esvalotar el pati.

Mai deixarà d'impressionar-me
la correcció i la claredat
d'aquests que tant bé s'han pronunciat
a favor de la catalanitat
i que han sabut defensar-ne
els seus valors, i la seva bondat.

I com sempre, quedo bocabadat,
suposo que perqué és del meu agrat,
amb tanta bona voluntat,
de fer entendre una dura realitat,
a un ésser alienat.

-. D'Or.
Les meves paraules encaixen,
i els meus missatges s'agafen.
(o almenys, açò espero)

Malhumorat

2008-11-05T12:14:00.001-08:00

Quan t'atures davant del teclat,
fart de feina, malhumorat,
i no sas pas que escriure, puix tot et fa trallar,
val més que ho deixis córrer, i te'n vagis a cagar.

De vegades, reflexiono,
i penso que ningú ho fa,
i es que cada dia me n'adono,
que aquesta societat caurà.

El fet de viure acomodat,
treu aspiracions a la persona,
i sens ganes de combat,
solament es toquen la xona.

I esque si et pares
i tot ho observes,
ràpidament veuràs
que aviat la palmaràs,
doncs la teva vida és curta,
i quasi és nul.la,
i els anals de la història extensos,
i no hi pintem res, tots naltros.

I esque amb el cap a rebentar,
poques coses positives es poden pensar,
i sols allò negatiu et pararàs a observar.

No és estrés, molt menys desinterès,
és la impotència causada per una gent que tot ho ha malmès,
tot ho malmetrà, i fins que no quedi res, no pararà.

-. L'Au Magne

Moments Crítics, on val més no pensar,
i és millor anar a clapar,
que a algú esbudellar.

Roseta;

2008-11-04T13:10:00.000-08:00

Roseta;
li tradueixis en Polac o en xinès
Japonès arcaic o en aranès
per mi que ni s'interessarà per llegir res,
doncs aquesta gent, de mena, així és.

Li demanis per favor,
de genolls o amb molt fervor,
Passarà de tu, com de la merda,
doncs ella és pitjor que la femta.

Per tant, el millor per al troll
és la ignorància,
perquè sinó, li acabaries tallant el coll,
i mirant-la amb repugnància.

m'encanta rimar mots,
m'encanta lligar paraules..

i quan es tracta de tocar els pebrots,
LES APRETO BEN APRETADES!
(les pilotes, s'entén)

-. Guidor

Per als fòrums de debate-Europe, en especial a mierdeces.

Diferències

2008-11-04T09:34:00.000-08:00

De vegades no ens parem
a pensar què és diferent,
un error que cometem,
jo, i molta altra gent.

La diferència,
com la moral,
és necessària,
no sols per la supervivència,
sinó també per un bé general.

Masses vegades es critica al diferent,
se l'aparta, sens cap mena de mirament,
se'l tortura, se l'injuria,
mai pensant en la justícia.

No t'has deturat a reflexionar,
que tu, lleugerament,
també ets distant i rar
per aquell al que tu nombres diferent?

Mai t'has parat a pensar
que dins de la teva diferència
hi pot cabre la blasfèmia
de qualsevol altre humà?

I és que la diferència,
a part de necessària,
és positiva, ho fa tot bonic
sempre que no passis el límit.

Però tot i així se la critica
i se la insulta,
se la intenta eliminar,
però sé que estoïcament aguantarà,
com ha fet sempre, com sempre farà.

-. Guillem D'Or

Mai t'avergonyeixis
no et rendeixis,
Doncs la teva diferència,
serà el teu punt de referència.

Els problemes, pesen.

2008-11-03T03:23:00.000-08:00

Després de la pluja surt el sol,
com de la nit passem al dia,
però jo mai present tenia,
que de la felicitat, també es pot passar al dol.

Quan noteu que us pesen les espatlles,
no us carregueu més el sac o el sarró,
deixeu-lo a terra, vora els marges,
i aneu a buscar un carretó.

Sinó, el més provable és que t'enfonsis,
avall, dins l'arena movedissa,
i açò val més que ho recordis,
doncs passa a tothom,
vagi a missa, o a fer un tomb.

No busquis ajuda en els déus,
ells no baixaràn, si no treballes,
pots buscar ajuda entre els teus,
però et miraràn malament, si no t'esforces.

Cada ú té sons problemes,
i és feina seva solucionar-sels,
doncs quan les castanyes són al foc,
no cremen pas poc.

-. L'Au Magne.

No sé pas on vaig,
no sé pas que faig,
no sé pas perquè,
sol sé que acabaré.

Palamós

2008-11-01T12:04:00.000-07:00

Dia a Palamós, fastigós.

La pluja ens ha enxampat pel camí,
i a port, mira tu, quina mala sort,
deu ser cosa del destí.

Hem montat tots nostres barcos
ben a punt, per la regata,
i cap al tard, per tocar-los,
ens han enviat cap a l'aigua.

420 i Europa han navegat,
nosaltres, els lasers,
els mocs ens hem menjat,
i ni una prova hem començat.

Ens han enviat cap a terra,
després de la remullada,
i si una cosa hi ha de bona,
és la botifarra que després un cuiner et dóna.

He perdut tot el dia,
estic cansat, i aquí ho deixo per avui.

Salut i sort.

-. Guillem d'Or

PS; POL, he vist a les de Roses xDD

Lliure

2008-10-31T07:51:00.001-07:00

Un ocell, vola lluny lliure de gàbies,
que estrenyin ses plomes i malmetin ses ales.

Un llop, cridarà fort a la lluna,
si no té cadenes que l'ofeguin,
ni cordes que l'estrenyin.

Un peix, nedarà lluny sense peixera,
veurà mars, lluny de la terra,
i tindrà una vida plena..

La natura és bonica en sa dolça llibertat
Perquè doncs, voleu tenir-ho tot lligat?

-. Guidor

Trencan les cadenes que empresonen ton cor,
Deixan volar la imaginació,
volaràs lluny, i trobaràs el tresor,
sempre seguint el camí de l'honor.

Temps

2008-10-30T07:38:00.000-07:00

Poc a poc passen els minuts i les hores,
i vaig veient com aquell cel clar d'aleshores,
dóna pas a nuvols grisos, i a fredes ombres,
que fan que el gel penetri en el cor de les persones.

Lentament, passen els dies,
i veig com s'acaben les vides,
algunes d'alegres, altres, de tristes,
de gent que no segueix aquests nous ritmes.

A pas feixuc corren les setmanes,
a set dies, ben contades,
no t'adones pas de res,
i ja ets a fi de més.

ràpidament, però, passen els anys,
i no veiem com ens fem grans,
i la vida ens és llevada,
com el vent, la boira de matinada.

-. D'Or

El temps se'ls envà
les agulles corren,
i sembla que no s'adonen,
de que potser no hi ha demà.

ET PARLO.

2008-10-29T11:43:00.002-07:00

Adéu bella persona
ésser de la profunditat
t'agrada tocar el que no ens sona,
t'encanta fer enemistat,
però a catalunya es predica,
la bondat i la fraternitat.

I tu, vil criatura,
no ens faràs mal
ni causaràs ruptura,
doncs sa nostra causa,
és bona, i perdura,
i ta mala voluntat,
sols destrossa el mal guardat.

Pero noia, lo catalanisme,
és vell, i arrela fort,
i el teu joc de victimisme,
sols et conduirà al camí tort.

És amb versos, que jo et parlo,
amb la bellesa de ma llengua,
perquè entenguis la bondat,
que res a veure té amb l'espanyolitat,
la cultura, o la capacitat,
Doncs és d'ànima del que et garlo,
de pensaments, i de voluntat.

-. L'Au Magne.

Per als fòrums de debate-Europe

Una Terra.

2008-10-29T06:54:00.001-07:00

Si tanco els ulls somio
en una terra fèrtil,
on no hi ha cap ésser vil.
Si tanco els ulls viatjo,
cap a una terra màgica
que té mar, també muntanya.
Si tenco els ulls i penso,
d'una crua realitat m'adono,
i és que de màgica i fèrtil, no en té res,
de vil i dolent, en té en excés,
i que tot mor causa del passotisme i del desinterès.

Sols hi ha una manera
sols hi ha una solució
i com a persona és ton deure
fer un pas avant amb braó.

-. El Griu

Quan tanco els ulls i m'adormo,
viatjo penso i gaudeixo,
de companyies insospitades, mai imaginades,
de ninfes, i fades, d'angels.. i de tú.

No ho sé.

2008-10-28T09:50:00.000-07:00

La pluja estova mon cor,
la meua ànima s'enfosca,
quan un núvol l'envolta,
la rodeja i l'apreta fort.

El fred penetra els meus ossos,
gelant-se, trecant-se a trossos,
mentre que la pluja esborra,
el record d'aquella mossa.

Sols sé que em queda l'esperança,
mai perduda, sempre agafant-se,
en els valors més arrelats,
en els sentiments més insospitats.

Perquè ella és, l'esperança,
la que guia mon cor,
i el guia cap a la bonança,
amb pau, braó, i amor.

-. L'au Magne

De vegades ens espanta,
d'altres, ens fa enfollir,
però és el que ens aguanta,
i el que realment ens fa sentir.
Sentir que sóm vius i plens, i açò ens encanta.

Açò,

2008-10-27T11:16:00.000-07:00

Un bressol a dalt del cel,
que es gronxa, de llevant a ponent,
iluminant la terra magnament,
sens res a envejar al més bell estel.

Jo me l'estimo, la lluna,
perquè és gran, i rodona,
i ella m'estima, a mi,
perquè sempre és allí,
abans d'anar a dormir.

Bressolant-se entre ses estrelles,
passen els minuts, i ses hores,
i, ocultant-se en l'horitzó,
dona pas a la claror,
d'un astre rugent, com un lleó.

I radiant, ple d'alegria,
surt el sol, comença un nou dia,
on l'espurna d'esperança,
desperta l'ànima amb braó i temprança.

-. Guidor

Intentant mai dir adéu, sinó fins sempre.
intentant seguir sent meu, i teu,
dic a reveure.

La Lluna

2008-10-26T14:55:00.001-07:00

A tu.

2008-10-25T15:13:00.001-07:00

Cada cop que et miro als ulls,
vull sentir com bulls,
el calor, la teua sang i el teu abraç,
com entre les meues mans et desfàs.

Em fas sentir estrany,
com un simple visitant.
en aquest fosc viarany,
on l'amor és el parany.

-. l'Au Magne

De vegades em perdo, i no em sé pas retrobar.
És llavors que et necessito, i no sé on narte a buscar.

Declaracions de John Howard, 1r ministre Australià el 23/5/08

2008-10-24T05:34:00.000-07:00

SYDNEY, may 23, 2008 (Sun Times)

El primer ministro australiano, John Howard, dijo el miércoles a los musulmanes que quieran vivir bajo la Sharia islámica que se marchen de Australia; en unos momentos en que el gobierno se encuentra aislando a posibles grupos radicales que podrían en un futuro lanzar ataques terroristas contra el pueblo de esa isla-continente.

Asimismo, Howard despertó la furia de algunos musulmanes australianos cuando dijo que ha dado todo su apoyo a las agencias de contrainteligencia australianas para que espíen en las mezquitas que hay en la nación.

'Los que tienen que adaptarse al llegar a un nuevo país son los inmigrantes, no los australianos', expresó con firmeza el mandatario. 'Y si no les gusta, que se vayan. Estoy harto de que esta nación siempre se esté preocupando de no ofender a otras culturas o a otros individuos. Desde el ataque terrorista en Bali, hemos experimentado un incremento de patriotismo entre los australianos'.

'Nuestra cultura se ha desarrollado sobre siglos de luchas, pruebas y victorias de millones de hombres y mujeres que vinieron aquí en busca de libertad', agregó Howard.

'Aquí hablamos inglés fundamentalmente', dijo el primer ministro en un momento de su enérgico discurso. 'No hablamos árabe, chino, español, ruso, japonés ni ninguna otra lengua. Por lo tanto, si los inmigrantes quieren convertirse en parte de esta sociedad, ¡que aprendan nuestro idioma!'

El mandatario continuó diciendo que la mayoría de los australianos son cristianos. 'Esto no es un ala política ni un juego político. Se trata de una realidad. Se trata de hombres y mujeres de ascendencia cristiana que fundaron esta nación basándose en principios cristianos, lo cual está bien documentado en todos nuestros libros. Por lo tanto, es completamente adecuado demostrar nuestra creencia en las paredes de nuestras escuelas. Si Cristo les ofende, entonces les sugiero que busquen otra parte del mundo para vivir, porque Dios y Jesucristo son parte de nuestra cultura'.

'Toleraremos vuestras creencias, pero teneis que aceptar las nuestras para poder vivir en armonía y paz junto a nosotros', advirtió Howard. 'Este es nuestro país, nuestra patria, y estas son nuestras costumbres y estilo de vida. Permitiremos a todos que disfruteis de lo nuestro, pero cuando dejeis de quejaros, de lloriquear y de protestar contra nuestra bandera, nuestra lengua, nuestro compromiso nacionalista, nuestras creencias cristianas o nuestro modo de vida. Os recomiendo encarecidamente que aprovecheis la gran oportunidad de libertad que teneis en Australia. ¡Aquí tenéis el derecho de iros a donde más os convenga!'

'A quienes no les guste cómo vivimos los australianos', prosiguió Howard. ' Tienen la libertad de marcharse. Nosotros no los obligamos a venir. Ustedes pidieron emigrar aquí, así que ya es hora de que acepten al país que los acogió'.

Història Comparada

2008-10-23T06:01:00.000-07:00

Els Europeus vàren arribar a Amèrica i vàren matar a gran part de la població per malaltíes per les quals no estaven preparades, i com que no hi havia mesures sanitàries, tururut.

Península Ibèrica, Espanya. Arriba gent de tot el món, immmigrants, i el sistema sanitari és de puta pena.

Conclusions; Us les deixo a valtros =)

Ah, això si, siguem oberts i multiculturals, que queda molt bé.

SaluT!!*//

Encara..

2008-10-22T04:53:00.000-07:00

Encara em queden per apendre
velles assignatures de l'antiga escola.
L'esforç del treball, la duresa de la vida,
i l'esperit que accepta la derrota i que sap perdre.

Això si, sense mai rendir-se,
Un mai ha de resignar-se,
sempre que actui amb el cor
amb la conciència i amb valor.
Un, mai s'ha de deixar vèncer,
ni autoderrotar-se.

No se pas si serà dur,
tampoc si serà llarg..
Solsament sé, que la recompensa,
ha de valdre la pena.

-. El Griu

Em paro a escriure davant d'un teclat amb 4 pensaments escampats que m'esforço per lligar,
doncs penso que valen la pena, i que no els puc deixar escapar.

Et veig, i sento.

2008-10-19T14:09:00.000-07:00

Doncs que no sé com mirar-te,
no sé pas que dir-te, ni de que parlar-te,
ni com demanar-te, un bes a la galta.

Enamora't, vull robar els teus llavis, la teua boca plena..
abraçarme a ta cadera, puix tu ets el remei de la meua pena.

M'inspires, m'agrada, m'agrades.. i respiro.
Sentir el cor bategar davall del pit ens fa sentir vius.

-. Guidor

Jo, l'Au Magne, Griu d'esperit noble i lliure, obro aquest flog a dia d'avuí, en substitució a totes les altres pàgines webs.

Aquest serà un lloc per escriure, un cau, d'es d'on cridar als 4 vents, vejam si algú escolta els meus precs.